Aquest és un text que he trobat en un calaix perdut, col·leccionant la pols que es mereixia i que jo, capriciós com un déu clàssic, li he llevat amb una passada de mà. És just de l'any passat per aquestes dates. Un text que ja aleshores parlava una etapa passada de la meua vida, ara es presenta com un text d'una etapa superada. No vol dir que no senta el que diu com cert, com demolidorament real, sinó que en el camí de què parla el text, jo ja estic en un tram distint, ja he passat moltes coses. No he abandonat aquest camí, perquè sent que és el que haig de caminar encara. Per aquest motiu, el text cobra una actualitat renovada. Es diu Anònim (encara) i, pel que es dedueix del títol, no està acabat. Ni ho estarà mai. Ja no tindria sentit. Ací està:
Què busque de la vida? Fa un temps vaig arribar a una demolidora i autocomplaent afirmació: en aquesta vida, el meu destí no és ser feliç. Perquè arribí a aquesta conclusió? es podria suggerir que en aquell moment pensava que un ideal mereixia el sacrifici d'una vida abnegada; que vaig creure que si Déu m'havia fet homosexual, ho havia fet per conduir-me per altres camins que no pas la felicitat (conclusió potser xocant per a qui em conega, en especial per la meua definició d'ateu: hom sempre és més complex del que aparenta). Però, probablement, aquest amarg judici era una necessitat emocional en un moment en què em sentia completament perdut, potser una manera d'excusar la dedicació a assumptes polítics mentre ajornava reflexions al voltant d'allò que era essencial en la meua vida. Amb aquesta lapidària afirmació feia de la meua colossal covardia una virtut heroica, car, què volia significar realment? doncs la renuncia a la recerca de l'amor i, sobretot, deixar de banda la titànica lluita contra mi mateix per rebutjar la por i viure amb honestedat. Els ideals mereixen deixar de caminar el dificultós camí d'afrontar els nostres reptes vitals, i per tant condemnar-nos a una vida infeliç i mediocre. Això era, sense més ni menys, el que volia dir aquella conclusió d'un xiquet trist i covard que intente deixar en el passat.
10-02-2009
