Quan hi ha una cançó que m'agrada, que pel motiu que siga adquireix un significat especial, faig sempre el mateix ritual. Com si el meu ordinador ja em coneguera, deixa obert el Firefox per què puga endinsar-me en la xarxa global a la recerca d'una cosa, tanmateix, molt específica. En un principi, com tothom, busque la lletra. Però en realitat el que rastrege és el significat, una descripció del missatge que porta la cançó. I ho faig per un motiu potser conegut per a qualsevol que llegisca aquestes línies.
En les lletres d'una peça cantada, com en la poesia (en la que també em passa una cosa similar), la virtut la veig en el fet d'insinuar, d'evocar imatges que se'm tornen carregades de sentit, com si portaren unes secretes pinzellades de transcendència. És com si un tros del meu cor s'adherira al sentit que pren la cançó, tal com una gota es dilueix en un got d'aigua, i se l'emporte allunyant-se amb el final de la cançó. Un pensament, un sentiment, un tros del meu ànim adopta forma conforme els versos van jugant amb la realitat. I, tanmateix, és solament una imatge fugissera, una idea a mig esbossar, el que generen les paraules cantades. I la por a perdre el missatge, i que amb ell fugisca aquella emoció associada, és el que em fa obrir el Firefox i cercar en la web algun text que, amb descripcions i raonaments com més extensos millor, aferme aquelles emocions i em permeta emmagatzemar-les per no perdre-les mai. Tot plegat és un sentiment paregut a aquell que impulsava a Jean-Baptiste Grenouille, en el Perfum, a capturar l'essència de totes les flaires amb què es trobava. No cal dir-ho, el meu és un sentiment de conseqüències molt més innòcues.
Com és comprensible, la major part de les voltes la recerca es torna insatisfactòria i frustrant. No hi ha en Internet cap pàgina web de “significats i descripcions de les cançons”, i si n'hi haguera tinc la sospita de que no trobaria tampoc el que busque. A voltes sí que trobe alguna cosa, però és allò menys habitual. Per als casos més habituals, tinc aquest bloc que, com deia també Fuster per al cas de Nosaltres els valencians, em serveix per escriure el «que hauria preferit veure escrit per altri». Si més no, he cregut que a partir d'ara, em pot servir per aquesta funció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada