Conflictes

No sabem si és cosa de naturalesa, o de cultura, o d'alguna altra condició desconeguda (fins i tot podria tractar-se de la Providència), però allò ben cert és que cap de nosaltres, en cap moment, ha viscut (ni ha sentit parlar mai) de cap societat on no hi proliferés el conflicte. La vida humana, que per necessitat és i ha de ser sempre social, està plena de conflictes que, com la pols, hi apareixen quasi com per sortilegi i que, si no es netegen adequadament, acaben colonitzant-ho tot i llevant-li a tot la lluentor pròpia de les coses sanes i ben cuidades.

El conflicte brolla per entremig de les relacions humanes, i d'ell està farcida la nostra societat. El seu origen i naturalesa no està del tot clar; molts pensadors han consagrat anys d'estudi a comprendre tant el seu perquè com els seus efectes. Aquesta mena de reflexions són necessàries, tant per l'amplitud d'un fenomen que ens afecta a tots com per la gravetat de les seues conseqüències. Però hem de tindre, d'avant-mà, una precaució: desconfiem d'aquells que retraten aquesta societat com idíl·lica o parlen d'una comunitat feliç i pacífica que es pergué i cal recuperar. En definitiva, no creguem els discursos que amaguen o relativitzen la condició conflictiva d'aquesta societat.

En el conflicte hi intervenim tots, no és cosa d'uns pocs. Adopta moltes formes i és present en quasi tots els contextos. D'ací podem treure una gran lliçó, que per a mi és fonamental: d'aquests conflictes (en plural) naixen cada dia pensaments, subjectivitats, experiències que ens aboquen una llum distinta sobre com és la societat en la que vivim. Si hi ha conflictes per tot arreu, de la seua vivència hi emanen unes veritats molt lligades a l'arrel d'aquesta societat, molt valuoses que podem aprofitar. Així fem una metamorfosi magnífica: convertim aquests conflictes dolorosos i divisors en energia transformadora d'aquest ordre social, al mateix temps que el comprenem en una profunditat incòmoda. Aprendre les lliçons que el conflicte social ens ensenya suposa la matèria bàsica sobre la qual es construeix el compromís social i polític. Al mateix temps que el posa a prova: la cara que mostra d'aquesta societat no és la més falaguera, i tot compromís parteix d'un sentiment d'amor, de pertinença al món en què vivim. Els sabers emanats de l'experiència del conflicte generen un estranyament de la imatge que es tenia de la societat, per presentar-la més amarga i fosca; aquesta és la prova a què es sotmet el conflicte, la tensió, com si li preguntaren «encara vols reivindicar que formes part d'aquesta societat? Encara vols implicar-te en salvar-la?».

He aprés moltes coses d'aquestes veritats conflictives, i encara tinc la sensació de que no he aprés res. L'existència d'aquest saber és la prova de que existeix el conflicte i que és quasi consubstancial a aquesta societat. I, també, de que les reflexions socials i polítiques que no l'atenen l'estan amagant i, en el fons, pretenen deixar oberts els conflictes i no avançar cap a la seua solució. I la societat millora sols quan aquest conflictes es resolen, a desgrat que després tornen a eixir uns altres, com sempre ha passat.